L'Informe Fènix: un toc d'atenció

El 15 de maig, es va presentar a Barcelona l'anomenat Informe Fènix. El document ha sacsejat el debat públic per la contundència del seu diagnòstic: malgrat que el PIB català ha crescut per sobre de la mitjana europea, el PIB per càpita s'ha desplomat un 12% en relació amb Europa en els darrers 25 anys. La causa principal és un model productiu basat en sectors de baix valor afegit (turisme de masses, indústria càrnia), en què més de la meitat dels treballadors cobren menys de 27.500 euros bruts anuals. L'informe proposa apujar el salari mínim, eliminar bonificacions fiscals a sectors de baixa productivitat i reorientar l'economia cap a activitats de més valor afegit. Però, es poden augmentar els salaris per decret sense augmentar la productivitat? Quins efectes negatius tindria aquesta mesura en els sectors referits?

Malgrat la seva utilitat com a «document sensibilitzador», l'Informe Fènix no proposa solucions concretes a la situació actual, que podríem qualificar d'emergència nacional. El model productiu actual ens ha portat a una població de vuit milions d'habitants que posen a prova les costures dels elements bàsics de l'Estat del benestar.

Som davant d'un repte històric i, potser, en lloc de repartir culpes, hauríem d'intentar buscar solucions viables. Sense pretendre proposar un pla d'acció que caldria fer amb urgència, esmentaré algunes de les accions per tirar endavant en el sentit de millorar la productivitat i augmentar la renda per càpita, elements clau del problema.

Què fem amb els sectors del turisme i de la carn? Actualment, són dos sectors fonamentals de l'economia catalana, bàsics per l'equilibri territorial i amb una forta presència internacional. Potser el més raonable seria un pla de millora de la seva productivitat per la via de la innovació, de l'aplicació de noves tecnologies en el seu sistema productiu i del creixement d'activitats de serveis en aquests sectors, com serveis d'innovació, enginyeria, consultoria, etc. En alguns casos potser caldria una reducció de l'oferta, com transformar alguns hotels en habitatges.

Un complement a aquest procés de transformació sectorial és el dels anomenats sectors emergents. Els sectors digital, biomèdic i els més de 200 hubs innovadors internacionals que hi ha avui a Catalunya són una bona oportunitat. Els dos primers, amb una dinàmica important d'inversió i creixement d'aquests sectors, i el tercer, amb la presència de centres d'innovació d'empreses multinacionals amb un gran potencial de relació amb un entorn innovador.

L'informe parla d'incrementar els recursos d'R+D sense precisar què fer ni com. El nou sistema d'R+D a Catalunya ha estat un dels fenòmens importants dels darrers 20 anys que han transformat el panorama de la recerca científica al nostre país. L'assignatura pendent és arribar a la innovació com el factor determinant de la competitivitat empresarial, i per això cal reforçar programes de transferència i potenciar el paper dels centres tecnològics entre altres centres i laboratoris públics i privats. Potenciar el sistema d'FP i la formació dual com un factor estratègic per la transformació que necessitem. Potenciar el sector de les energies renovables, no només per la generació elèctrica, sinó també com a sector indústria i serveis i element clau d'un nou equilibri territorial. Un sector financer company de viatge de tot el procés. Polítiques municipals de transformacions urbanes dirigides a l'atracció d'inversions d'alt valor afegit. I altres accions per concretar al més aviat possible.

Per acabar, dues conclusions: primer, la necessitat urgent de superar la crònica falta d'una política industrial activa. Regions europees amb un PIB per càpita superior al català, com Baden-Württemberg o el País Basc, ho han fet aplicant polítiques industrials actives dirigides a un teixit productiu competitiu i innovador. A Catalunya, la Generalitat ha tingut competències en indústria però sense una política industrial eficient. Diferents governs de la Generalitat des de l'any 2004 no han considerat prioritària la política industrial. Resultat, una conselleria marginal en els pressupostos de cada any i, en 20 anys, fins a 13 consellers amb perfils professionals poc relacionats amb la indústria.

Segon, l'Informe Fènix, tot i les seves mancances, és un bon punt de partida per trencar el triomfalisme econòmic basat en el creixement del PIB, però sense incrementar la renda per càpita. El veritable Fènix, si ha de renéixer, haurà de cremar tot el que calgui i actuar al més aviat possible, ens hi juguem el futur del país.