El talent industrial, un objectiu de país

Catalunya va ser l'únic país del sud d'Europa que va fer la revolució industrial al mateix temps que els països del nord sense tenir les matèries primeres necessàries: ni ferro, ni carbó, ni cotó. I va ser possible perquè tenia una cosa més important: persones amb visió, talent i capital per invertir. Eren persones que van creure en el potencial del país, que van creure que tot era possible, i que van demostrar que, amb esforç i determinació, tot era possible.

Gairebé dos segles després de la inauguració de la fàbrica Bonaplata, la primera de vapor de l'Estat, l'any 1832, el context actual ens obliga a tornar a posar el focus en un dels pilars estratègics del nostre model econòmic: la indústria. I, amb ella, cal reactivar allò que històricament ens ha fet forts: el talent industrial.

Amb aquest objectiu, el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, FemCAT, la Fundació per la Indústria i l'AMEC, amb el suport de KPMG, hem elaborat l'Informe sobre el talent industrial a Catalunya. Les dades són clares: cada any, la indústria catalana necessita prop de 26.000 professionals, però el sistema educatiu en genera menys de la meitat. Aquesta bretxa es repeteix any rere any. Tot i l'oferta existent, moltes places queden sense cobrir de manera eficient, fet que limita la competitivitat i la capacitat d'internacionalització de la nostra economia. No es tracta d'un desajust puntual, sinó d'un problema estructural i persistent.

L'informe proposa deu mesures per revertir aquesta situació, entre les quals destaquen tres grans blocs. En primer lloc, apostar per un sistema formatiu d'excel·lència, des de la formació professional dual fins als estudis universitaris i els màsters d'especialització. En aquest àmbit, les empreses han d'assumir un paper actiu en la formació del talent reforçant pràctiques de qualitat i promovent aliances estables amb les universitats i els centres de formació professional. Cal, en definitiva, alinear l'oferta formativa amb les necessitats reals del sistema productiu.

En segon lloc, és imprescindible incorporar la tecnologia com a palanca de productivitat del talent, especialment mitjançant l'adopció de la intel·ligència artificial, tant generativa com aplicada als processos industrials. Aquest factor serà clau també per revaloritzar socialment la indústria i els seus professionals.

Finalment, cal situar la indústria al centre del projecte econòmic del país a través de polítiques públiques decidides. És necessari construir una estratègia compartida de país per al talent industrial, amb la implicació coordinada de les administracions, les empreses, el sistema educatiu i el conjunt d'institucions vinculades al sector.

Només amb una visió compartida i sostinguda en el temps serà possible garantir l'accés del talent per nodrir les necessitats de la indústria catalana. Sense talent no hi ha indústria. I sense indústria no hi ha prosperitat per a tots. Això ja ho sabien els catalans de fa dos segles i ho sabem els catalans d'avui. Ens hi posem?